Les subestacions existeixen des de l'establiment del primer sistema elèctric real. Com a part integral del sistema elèctric, han evolucionat al costat d'ell durant més de 100 anys. Durant aquest segle, les subestacions han experimentat canvis significatius en les obres de construcció, els nivells de tensió i els equips.
Les obres de construcció de subestacions han evolucionat des de les-subestacions originals a l'aire lliure i exteriors a les subestacions interiors i algunes subestacions subterrànies, reduint significativament la petjada de les subestacions en comparació amb les subestacions-a l'aire lliure originals a l'aire lliure.
Pel que fa als nivells de tensió, el desenvolupament de la tecnologia de potència ha passat d'un model de transmissió de xarxa petita amb un nombre reduït de subestacions de 110 kV i 220 kV que serveixen com a subestacions concentradores i 35 kV com a subestacions terminals a un model de transmissió de xarxa més gran amb ultra-alta tensió de 1000 kV i 500 kV i subestacions concentradores i 20V i 20 V. Subestacions de 110 kV que serveixen com a subestacions terminals.
Pel que fa a l'equip elèctric, l'equip primari ha evolucionat des dels equips exteriors oberts originals a aparells elèctrics combinats de gas (GIS) totalment tancats i aparells elèctrics combinats de gas semi-tancats (HGIS); L'equip secundari ha evolucionat des de la protecció primerenca de transistors i circuits integrats fins a la protecció de microordinadors.